Reproducció assistida
Mini FIV o FIV suau
La mini FIV, també coneguda com a soft-FIV o FIV suau, és una variant de la fecundació in vitro convencional. La seva particularitat consisteix a practicar a la pacient un protocol d’estimulació ovàrica suau que requereix l’aplicació d’una mínima quantitat de medicació hormonal per a estimular els seus ovaris. La resta de passos d’aquesta tècnica són idèntics als d’una fecundació in vitro convencional.
La Mini FIV està indicada en aquelles pacients que presentin una reserva ovàrica baixa. Pacients en les quals estimem que, ateses les seves característiques, no obtindrem més d’1 o 3 oòcits.
Diferències entre Mini FIV i FIV convencional:
Quins avantatges té la Mini FIV?
Més còmoda:
El principal avantatge que ofereix aquest procediment és una dosi menor de gonadotropines, i per tant, més comoditat.
Com que requereix una menor quantitat de medicació, i aquesta és d’ús oral o injectable en un sol dia, resulta més còmode per a la pacient i disminueix d’una manera dràstica l’estrès que suposa el tractament.
Evita la necessitat de congelar embrions:
En disminuir les dosis de medicació i realitzar una estimulació ovàrica suau, es produeix un menor número d’òvuls. L’objectiu d’una Mini FIV és, precisament, aconseguir entre 2 i 8 òvuls en lloc de 8 o 15 com en una FIV convencional. Això és així perquè es recorre a la Mini FIV en casos en què la pacient té més probabilitats d’embaràs. El resultat és un menor número d’embrions, que comptarien amb més possibilitats d’èxit; per això, normalment es transfereixen tots a l’úter de la pacient, i no acostuma ser necessari congelar embrions.
En general, les pacients que porten a terme un cicle de FIV convencional solen disposar d’embrions sobrants que no es transfereixen a l’úter de la dona i que són criopreservats per a un possible ús posterior. En aquells casos en què en la primera transferència d’embrions no es produeix l’embaràs, els embrions criopreservats permeten portar a terme una nova transferència, fet que incrementa les possibilitats d’embaràs del tractament. Quan es determina que la pacient és apta per a rebre un tractament de Mini FIV en lloc d’una FIV convencional, és, en la majoria de casos, perquè les seves probabilitats d’embaràs són més altes.
Un cost menor:
En la FIV suau el cost de la medicació hormonal es redueix amb respecte a la FIV convencional. La medicació hormonal, que típicament suposa un cost alt dins del tractament, es redueix de manera considerable en estimular-se els ovaris de la pacient amb una mínima quantitat de medicació.
D’altra banda, el cost de laboratori també és sensiblement més baix, ja que es treballa amb una quantitat de gàmetes menor. Així mateix, s’elimina el cost de crioconservació dels embrions, ja que és força improbable que hi hagi embrions viables que no es transfereixin a l’úter de la dona i que, per tant, calgui crioconservar.
Quins inconvenients té la Mini FIV?
Indicada tan sols en casos concrets:
La tècnica no està indicada per a totes les pacients, sinó tan sols per a aquelles que ofereixin un pronòstic molt bo.
Menys probabilitats d’èxit en termes absoluts:
Si bé les taxes de gestació de la Mini FIV són comparables amb la FIV convencional, això es deu al fet que la Mini FIV tan sols es realitza en pacients amb un bon pronòstic, no podríem fer aquesta afirmació si parléssim, atès que:
S’obtenen menys òvuls:
Com ja hem assenyalat, l’objectiu de la FIV suau és obtenir entre 2 i 8 òvuls; per tant, les possibilitats d’aconseguir un embrió evolutiu amb gran capacitat de fecundació són menors que quan s’utilitzen entre 8 i 15 òvuls.
Absència d’embrions crioconservats:
Les taxes d’embaràs en la FIV convencional no se centren només en els embrions que es transfereixen en fresc. Normalment les pacients que porten a terme un cicle de FIV convencional solen disposar d’embrions sobrants que no es transfereixen al úter de la dona i que són criopreservats per a un possible ús posterior. En aquells casos en què en la primera transferència d’embrions no es produeix l’embaràs, els embrions criopreservats permeten portar a terme una nova transferència, i així s’incrementen les possibilitats d’embaràs del tractament.
En altres paraules, en un tractament de FIV convencional les possibilitats d’embaràs s’estenen també als embrions que es crioconserven, mentre que en la FIV suau, en no crioconservar embrions, no tenim aquesta possibilitat.
Quan està indicada la tècnica Mini FIV?
La Mini Fiv està especialment indicada per a les pacients que reuneixin algun dels requisits següents:
- Dones menors de 35 anys que disposin d’una bona reserva ovàrica i tinguin bon pronòstic.
- Dones que s’han sotmès a cicles previs de Fecundació in Vitro o d’Inseminació Artificial en què s’hagin obtingut respostes ovàriques exagerades.
- Pacients amb risc d’hiperestimulació ovàrica.
Demana cita o consulta amb un especialista
Tens l’opció de fer la teva primera consulta in situ a la clínica o per videoconferència. Tria l’opció més adequada per a tu.